top of page

Llum vermella i pell: què diu la recerca

AURORA Biomodulation Center
3 hours ago
5 min de lectura

Un resum clar del que han mesurat els estudis controlats amb llum vermella i infraroja propera a la pell, i de com és una sessió a AURORA.


Darrera revisió: octubre de 2026 · Basat en la recerca més recent disponible en el moment de la revisió


La llum vermella és a tot arreu: màscares LED, panells, cabines de cos sencer. Amb tantes promeses al voltant, val la pena tornar als estudis. Això és el que van mesurar de debò els investigadors quan van estudiar la llum vermella i la pell.


En poques paraules


La teràpia de llum vermella també s'anomena fotobiomodulació (PBM). Combina llum vermella visible (aproximadament entre 600 i 700 nm) i llum infraroja propera (entre 800 i 1.000 nm), que no es veu però es nota com una escalfor suau. No és llum ultraviolada, de manera que no bronzeja, i tampoc no és una sauna.


La hipòtesi més estudiada és que els mitocondris, les parts de la cèl·lula que produeixen energia, absorbeixen aquesta llum i això canvia com funcionen les cèl·lules. A la pell, la recerca s'ha centrat en els fibroblasts, les cèl·lules que fabriquen col·lagen. Una revisió molt citada resumeix aquesta línia de recerca Avci 2013.


Et preguntes en què es diferencia de prendre col·lagen? T'ho expliquem a l'article «Col·lagen, llum vermella i la diferència entre nodrir el cos i activar-lo». Aquí ens centrem en el que van mesurar els estudis sobre la pell.


Què va trobar la recerca


Col·lagen i textura de la pell


L'assaig més semblant a una cabina de cos sencer és Wunsch 2014. Hi van participar 136 persones: 113 van fer dues sessions per setmana amb equips de cos sencer, 30 en total, i 23 van formar el grup control. En comparació amb el grup control, les persones que van fer les sessions notaven la pell millor, i les mesures van mostrar una pell més llisa i més densitat de col·lagen a l'ecografia. Avaluadors que no sabien de quin grup era cada foto també hi van veure la pell millor.


Barolet 2009 va començar al laboratori: la llum de 660 nm va augmentar la producció de col·lagen en un model de pell cultivada. Després, en un grup de persones, la majoria va mostrar arrugues menys profundes i una pell menys aspra després de 12 sessions.


Línies fines


En un assaig a doble cec amb placebo, Lee 2007 va aplicar llum a mitja cara a 76 persones, dues vegades per setmana durant quatre setmanes: 633 nm, 830 nm, totes dues o una llum simulada. Als tres grups amb llum real, les arrugues mesurades van baixar fins a un 36 % i l'elasticitat va pujar fins a un 19 % respecte al punt de partida. Les biòpsies van mostrar més col·lagen i fibres elàstiques.


Russell 2005 va combinar 633 i 830 nm durant 9 sessions en 31 persones i va mesurar una pell més llisa al voltant dels ulls a les 12 setmanes. A Nam 2017, 52 dones van fer servir llum vermella de 660 nm cada dia durant 12 setmanes, i les arrugues al voltant dels ulls van millorar respecte a l'inici.


Què tenen en comú


La majoria d'aquests assajos van fer servir dues o tres sessions per setmana (un, sessions diàries) durant un a quatre mesos, i els canvis es van mesurar de manera gradual, no després d'una sola sessió. Els resultats varien d'una persona a una altra i la recerca continua avançant. Et podem explicar què van trobar els estudis; no et podem prometre el mateix resultat.


Abans de venir, consulta


Es parla molt de la llum vermella al costat del làser, els peelings i el microneedling. Aquí decideix el teu metge: reserva una sessió només quan el metge que et va fer el procediment t'hi doni el vistiplau. Si t'has fet teràpia fotodinàmica (TFD), la pell queda sensible a la llum durant un temps, així que no vinguis sense l'autorització del teu metge. Parlarem dels procediments en un altre article.


El mateix si estàs embarassada, prens medicació que et fa sensible a la llum o tens alguna afecció de la pell o de salut: consulta-ho abans amb el teu metge.


A AURORA


Les sessions es fan en una sala privada. T'estires en una de les nostres 3 cabines de cos sencer, que cobreixen tot el cos, per davant i per darrere, amb llum vermella i infraroja propera de 633, 660, 810, 850 i 940 nm (t'ho expliquem a la nostra pàgina de longituds d'ona). Les cabines estan ventilades, així que notes una escalfor suau, no pas calor intensa. La sessió dura 12 minuts i després continues amb el teu dia.


A cada sala hi ha ulleres de dues mides, petites i més grans. Són opcionals: pots simplement tancar els ulls, però si ets sensible a la llum segurament les trobaràs més còmodes.


Si el teu objectiu és la pell, la constància compta més que una sessió solta. Continua amb la protecció solar i la teva rutina de sempre: la llum vermella no substitueix cap de les dues.


Preguntes ràpides


Fa calor? No. Notes una escalfor suau, i la cabina està ventilada durant tota la sessió.


Bronzeja? No. La llum vermella i la infraroja propera no són ultraviolades, de manera que no bronzegen la pell. Per això mateix encara necessites protecció solar a l'aire lliure.


Quan van notar canvis als estudis? Els assajos d'aquí dalt van mesurar canvis després de diverses setmanes de sessions regulars (per exemple, 8 sessions en quatre setmanes o 30 sessions en uns tres mesos i mig), no després d'una sola visita.


Puc combinar-la amb la meva rutina de cura de la pell? Normalment sí. Si fas servir productes amb recepta o medicació que et fa sensible a la llum, pregunta-ho abans al teu metge o farmacèutic.


Vine a conèixer-nos


Som al carrer del Comerç 31, al Born. Passa sense cita per veure les cabines i preguntar-nos el que vulguis, o consulta els preus. Tens més informació sobre la teràpia de llum vermella de cos sencer al nostre web.


Aquest article és informatiu i no substitueix el consell mèdic. AURORA és un centre de benestar, no una clínica mèdica.


Fonts


  1. Avci P, et al. Semin Cutan Med Surg. 2013;32(1):41–52. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/24049929/

  2. Barolet D, et al. J Invest Dermatol. 2009;129(12):2751–9. https://doi.org/10.1038/jid.2009.186

  3. Lee SY, et al. J Photochem Photobiol B. 2007;88(1):51–67. https://doi.org/10.1016/j.jphotobiol.2007.04.008

  4. Nam CH, et al. Dermatol Surg. 2017;43(3):371–80. https://doi.org/10.1097/DSS.0000000000000981

  5. Russell BA, et al. J Cosmet Laser Ther. 2005;7(3–4):196–200. https://doi.org/10.1080/14764170500370059

  6. Wunsch A, Matuschka K. Photomed Laser Surg. 2014;32(2):93–100. https://doi.org/10.1089/pho.2013.3616


Darrera revisió: octubre de 2026. Aquest article es basa en la recerca més recent disponible en el moment de la revisió. Seguim els nous estudis i actualitzem o corregim aquest article quan canvia l'evidència; la informació desactualitzada es corregeix o s'elimina.

Historial de canvis: oct. 2026 · Publicat.

 
 
 

Comentaris


bottom of page